Cas: dúplex situat a la Pobla de Segur, Pallars Jussà.

Objectiu: reduir el consum energètic i la pertinent despesa econòmica, i millorar el confort tèrmic en espais concrets del habitatge.

Part a) Millora des d’interior d’una habitació identificada com a punt crític a efectes de confort tèrmic. Les fites perseguides van ser:

– Trencament del pont tèrmic existent amb la terrassa superior del veí.

– Reducció de la transmitància tèrmica dels murs (façana sud i oest).

– Utilitzar materials que no impliquin riscos associats; sense toxicitat ambiental durant la seva vida útil, que minimitzin la probabilitat d’incendi, entre altres característiques.

En aquest cas s’ha utilitzat aïllament de cotó reciclat en format mantell de diferents gruixos dins l’estructura de pladur; mantell de 10cm als murs i 15cm al sostre. (visible a la fotografia principal).

Exemple imatge d’infraroig de l’habitació amb l’acció finalitzada. Aquesta permet validar la bondat en l’execució de les millores, en aquest cas tant en els murs com el sostre.

Part b) Millora des d’interior d’una estància principal (sala-menjador) identificada com a punt crític a efectes de confort; es canalitza aire fred des de la planta superior a través de l’escala, i l’aire calent de la planta baixa calefactada s’escapa cap a la planta superior, que alhora no està aïllada.

malaillat

Exemple de les condicions d’aïllament deficitàries preexistents a la insuflació de la cambra disponible del fals sostre.

Aquesta acció es concreta amb l’aplicació d’aïllament de cotó reciclat a granel mitjançant tècnica d’insuflació de la cambra existent del fals sostre (20cm). Amb això s’aconsegueix el trencament del pont tèrmic amb la terrassa superior del mateix dúplex, mentre que el problema detectat a aquesta estància a nivell d’usuari (corrent freda descendent a l’escala i cap endins l’estància planta baixa) es soluciona amb l’acció (c).

 

Part c) Millora des d’interior de tota la coberta, identificada aquí clarament com la part amb major potencial d’estalvi a nivell de tota l’envolupant del dúplex. Una part principal de la planta, juntament amb el bany, s’ha insuflat amb cotó reciclat a granel aprofitant l’espai disponible del fals sostre (20cm).

cas2

Exemple imatge d’infraroig de la coberta, amb l’acció finalitzada. S’aprecia el bon funcionament a coberta aconseguit, i alhora s’evidencien els ponts tèrmics de les obertures (tancaments i vidres), i dels vèrtexs (forjat-murs façana), aspectes susceptibles de millora amb actuacions paral·leles a mig termini.

Els trasters laterals s’han executat a nivell de terres, per maximitzar el rendiment de l’actuació especialment en la planta inferior. És a dir, els trasters es consideren espais freds. D’altra banda, s’han executat les dues divisòries dels trasters aconseguint així evitar el pont tèrmic que quedaria entre l’estància principal i els trasters.

Aquesta acció ha trencat les corrents d’aire fred per l’escala fins a la planta inferior, i alhora, ha permès calefactar l’estància de la planta superior sense accionar la calefacció d’aquest sector fins a 18ºC, per l’efecte d’acumulació del calor (menys dens i que es queda en la planta superior). Que no hi hagin pèrdues per la coberta ha reduït sensiblement la demanda tèrmica de tot el dúplex, millora estimada en aquest cas concret al voltant d’un 35%. Per altra banda, la millora de la coberta té un impacte directe a nivell de confort tèrmic en els mesos de més calor, ja que la transmitància del calor de fora endins està limitada gràcies a l’òptim aïllament insuflat.

cas3

Exemple imatge del traster, amb acció finalitzada. L’estància del traster segueix estant freda, però s’ha compartimentat tèrmicament amb l’estància principal del dúplex. Aquesta imatge il·lustra com es comportava prèviament tota l’estància sota coberta.

La utilització de materials com la fusta per executar aquests treballs, més enllà de l’estètica i de l’optimització de costos, aporta qualitat en l’eficàcia dels treballs; té baixa conductivitat comparativament a altres materials com seria l’estructura metàl·lica del pladur, amb la qual cosa es minimitzen els ponts tèrmics, i per altra banda, com a revestiments interns (espais confinats), no representen toxicitat ambiental per l’emissió de compostos orgànics volàtils durant la seva vida útil.

Exemple del remat dels dos trasters; terres i divisòries, amb fusteria, garantint així el dimensionament correcte d’aïllament sense hipotecar la funcionalitat com a traster.

Exemple del remat dels dos trasters; terres i divisòries, amb fusteria, garantint així el dimensionament correcte d’aïllament sense hipotecar la funcionalitat com a traster.